Bolívia i Nord de Xile

————Acabàvem d’arribar i el mal d’altura es feia notar. Els 4.000 m.s.n.m. provocaven mal de cap i una certa apatia, traient-te les ganes de passejar per la ciutat. Segurament m’hagués alleugerit dormir unes hores, però només teníem previst estar dos dies a Potosí i volíem aprofitar el temps. Caminant a poc a poc, ens vam acostar fins el mercat dels miners, molt freqüentat pels qui treballen al Cerro Rico, i vaig veure que a totes les parades, a part de dinamita, metxes, alcohol de 96 graus potable i tota mena d’estris per a treballar en una mina, també hi venien fulles de coca. Tenint en compte els seus efectes estimulants i analgèsics, vaig pensar que si en mastegava una mica em passaria la bufa que portava a sobre. Em vaig posar un bon grapat de fulles a la boca, d’una en una, ben ensalivades i col•locades al lateral, entre la galta i els queixals, fins que el conjunt em va deixar la cara com si tingués un flegmó. Les espremia amb força tensant la galta, les movia amb la llengua, les mastegava, tot per intentar treure-les-hi el màxim de substància activa però, al cap d’una estona remugant com una vaca, l’única conclusió a la que vaig arribar va ser que aquell manyoc de fulles tenia un gust fastigós, a part de no notar cap tipus d’efecte estimulant. Aquella pasta verda i viscosa en que s’havien convertit va acabar escopida en un descampat que hi havia al final d’un carrer. I el mal de cap turmentant-me més que mai. No va ser fins l’endemà, després de dormir tota la nit com un soc, que no vaig començar a veure-ho tot d’un altre color.

————Octubre de 2006.