Canàries

————El Hierro és un d’aquells llocs on hi vas a perdre’t. Tant és que sigui dilluns, dimarts o diumenge. Estàs totalment desconnectat del món. El seu paisatge esquerp i volcànic t’estimula els sentits. Tot i ser la més petita de les illes Canàries, passes de nivell de mar al pic del Malpaso, a 1500 m d’altura, en pocs quilòmetres i gairebé tot el seu perímetre el formen abruptes roques volcàniques. Vàrem estar allotjats en un hotelet situat en un petit espigó natural. Érem els únics hostes i ocupàvem una de les quatre habitacions que hi havia. El primer dia, l’amo de l’hotel ens va preguntar si ens quedaríem a sopar. En preguntar-li què ens faria de menú, ens va respondre, depèn. Depèn de què, vàrem preguntar. Depèn del que pesqui. I si no pesques res? Doncs us haureu de conformar amb una truita a la francesa i unes papas arrugás. Tot i això vam acceptar l’oferiment. Al tornar de la passejada, amb espectacular posta de sol inclosa, ens vam trobar, a l’entrada de l’hotel, una safata amb quatre viejas acabades de pescar. Una vieja, unes papas, una ampolla de bon vi canari, bona companyia i el soroll de les ones xocant contra les roques. Què més es pot demanar?

————El Hierro, Setembre de 1991, Octubre de 2008. La Palma, Octubre de 2008. Tenerife, Octubre de 2008. Lanzarote, Setembre de 2013.