Dubai

————Algú s’imagina una dona passejant pel carrer amb un vestit ajustat, o amb una mini faldilla i talons, o amb un escot de vertigen, per un país musulmà? O, estar de festa a la disco fins a altes hores de la matinada, posar-se fins al cul de whisky i fumar-se tots els cigarrets del món? O anar-se’n de putes a les dotze del migdia? O poder comprar la cosa més estrambòtica que et puguis imaginar al preu que sigui? Doncs aquesta contradicció existeix a Dubai. No vull parar-me a pensar i, la veritat és que m’importa molt poc, cóm és que aquests vicis occidentals han relegat una religió tan estricta com l’ Islam a quelcom purament secundari i que només segueixen els fidels en la més estricta intimitat. Però, tot i estar curat d’espants, no em va deixar de sorprendre veure a tota aquella fauna heterogènia, vinguda d’arreu del món, passejar per Dubai aparentant ves a saber què, o llençant els diners en collonades difícils de justificar. Perquè a Dubai tot és grandiloqüent, desmesurat, ampul•lós. I, a més, contrasta brutalment amb els immigrants contractats a preu de saldo per a treballar a la construcció de faraònics i inútils edificis gegantins que omplen la urbs, i que malviuen amuntegats en els suburbis de la ciutat. De totes maneres, encara queda algun racó a l’antic Bur Dubai o una passejada pel moll de càrrega que et transporta, ni que sigui en el teu imaginari, al que devia ser aquest país fa unes dècades, abans del desgavell econòmic i urbanístic actual.

————Novembre de 2009.