Egipte

————Quedava poc més d’una hora per a la posta de sol al Desert Blanc. Les formacions de roques calcàries projectaven unes ombres cada cop més allargades. Aquelles formes capricioses, modelades pel vent durant el pas dels segles, ens transportaven a un món oníric, imaginari. Els tons càlids s’anaven tornant groguencs, després ataronjats, per acabar deixant pas a la blavor del capvespre. I cada segon que passava, la llum i les ombres donaven un sentit diferent a aquell paisatge de conte de fades. Hi veies imatges d’animals, d’arbres, expressions gairebé humanes que es difuminaven entre els raigs de sol, formes estranyes que ens envoltaven i seduïen. I sempre abraonats per aquell silenci que ho inundava tot i que et donava aquella pau i serenitat que només pots trobar al desert. A més, fèiem nit en aquell indret fantasiós. Perquè, la nit, transforma el desert en un dels espectacles més fascinants que et pot oferir la natura. Dormir sota una manta infinita d’estrelles. Milers, per no dir milions, de puntets blancs parpellegen davant els teus ulls, fins que et deixes portar pel camí dels somnis. Només interromput, ja de matinada, per un fennec, una guineu del desert, que va venir a ensumar aquells embalums sospitosos que roncaven enmig del seu territori.

————Octubre de 2012.