Equador i Galápagos

————Sempre he pensat que les illes no habitades de les Galápagos estan amenaçades. La presència humana, des dels pirates a l’època d’en Charles Darwin fins als ramats de turistes a l’actualitat, ha fet que el seu ecosistema pengi d’un fil. És per això que valoro tan positivament l’estricte control que ha implantat el govern equatorià per a la visita a les illes. Ara les veus verges, intactes, on totes les espècies que les habiten van totalment al seu aire i ni tan sols tenen por de l’ésser humà. I, quan tens el privilegi de visitar-les, a part de les tortugues gegants, les iguanes, les fragates, els lleons marins i tantes i tantes espècies diferents que habiten les illes, si hi ha una cosa que et deixa completament al•lucinat son les converses que tenen les parelles d’albatros mentre estant pendents de l’única cria que neix amb cada posta. Aquestes immenses aus, diuen que algunes s’aparellen de per vida, es posen l’una al davant de l’altra i claquen com si s’expliquessin coses. S’acaronen, es toquen el bec amb delicadesa, i quan l’una claca l’altra l’escolta amb atenció. A més, com que no tenen por dels humans, no els molesta que seguis a una distància prudencial per a contemplar-les amb tota la comoditat. El que no sé, és què deuen pensar en veure la banda de torracollons de rigor rodejant-les per a fer fotos com a posseïts. Però bé, suposo que és el preu que han de pagar per viure mínimament tranquil•les i protegides.

————Novembre de 2003.