Etiòpia

————L’ètnia majoritària a Dimeka és la Hamer. Els distingeixes per la seva indumentària, els pentinats i les escarificacions que adornen els seus cossos. Al poble, comparteixen la vida amb altres ètnies en un clima de plena harmonia. Tot i això quan arriben occidentals de visita, és inevitable que el poble es revolucioni una mica. Sobretot els més joves i, més encara, les noies. En una de les passejades que vaig fer pel poble, vaig coincidir amb tres joves assegudes a la porta d’una casa. Els hi vaig demanar per fer una foto, però s’hi van negar, mostrant-se avergonyides de que els hi fes aquella proposta. Vaig demanar-les-hi disculpes tot continuant el meu camí. Però, en veure que marxava, van reclamar la meva atenció perquè tornés on eren. Semblava que una de les noies estava disposada a fer-se la foto però, quan jo feia el gest amb la càmera, començava a fer tot tipus d’escarafalls o s’amagava dins de casa seva fent veure que es moria de vergonya. Estava clar que estava jugant amb mi i la veritat és que jo també m’avenia una mica a aquell joc. Va ser quan vaig decidir marxar, cansat de tanta comèdia, que em vaig endur la sorpresa. Es va obrir l’única finestra lateral que hi havia a la casa i va aparèixer aquella noia que tanta vergonya tenia, demanant que la retratés amb un posat d’allò més fotogènic. Se la veia segura, confiada, amb personalitat, recolzada al marc de la finestra i mirant directament a la càmera. Res a veure amb les ximpleries de feia uns moments. Li vaig agrair molt aquell gest i haig de reconèixer que és una de les millors fotos que van sortir d’aquell viatge.

————Agost de 2004.