Iemen

————Aquells dos marrecs, que no aixecaven un pam de terra, se’ns van plantar al davant, desafiants, barrant-nos el pas. La situació hagués estat prou còmica, si no fos pel menyspreu que ens transmetien. Sabíem que, per a una part de la població iemenita, els occidentals no érem benvinguts, però no ens haguéssim imaginat mai que aquest rebuig ens arribaria de part d’uns infants, al mig dels carrers de Xibam. El més espavilat dels dos ens va amenaçar, assenyalant-nos amb el dit índex, a la vegada que proferia, pel to que emprava, un reguitzell d’insults i malediccions. Va marcar una ratlla al terra sorrenc del carrer, va escopir-hi a sobre i, dit índex enlaire, ens va continuar maleint els ossos. Després, tots dos van sortir corrent. La veritat és que vàrem quedar una mica desconcertats. Uns metres més enllà, un home que passejava amb el seu fill i que va presenciar l’escena, somreia amb cara de circumstàncies. Se’ns va acostar i, molt amablement, ens va demanar disculpes en nom dels vailets per, després, convidar-nos a prendre el te a casa seva. Vam acceptar encantats la invitació.

————Octubre de 1995.