Islàndia

————L’aigua borbollejava de tan calenta com era i això provocava que, en contacte amb l’aire fred, es formessin espesses columnes de vapor que s’enlairaven difuminant-se entremig dels núvols baixos que cobrien el cel. Estàvem expectants. Tot i que l’espera era d’uns pocs minuts, es feia interminable. De cop, vàrem notar una petita vibració al terra. Era com si tota aquella aigua bullent que hi havia sota els nostres peus, estigués augmentant la seva pressió. Vam veure com, el petit cràter que teníem pocs metres davant nostre, engolia la mica d’aigua que li sobreeixia per a procedir, amb molta rapidesa, a la formació d’una gegantina bombolla de color blau turquesa, que va esclatar, com si fos un globus de fira, enmig d’un gran terrabastall. Era el guèiser Strokkur que, puntual com un rellotge, cada pocs minuts llançava a uns quants metres d’alçada l’aigua que escalfava al seu interior. Vàrem estar força estona en aquell indret. No ens cansàvem de veure una i una altra vegada aquell sifó d’aigua bullint enlairar-se sense aturador. Ens el miràvem dels quatre costats, de més lluny, de més a la vora. Escrutàvem amb curiositat cada forat ple d’aigua calenta que veiem pels voltants, imaginant-nos el seu interior com una immensa olla a pressió escalfada per les entranyes de la terra. Inevitablement, vàrem acabar marxant, però sense poder deixar de girar-nos constantment cap a on era el guèiser, embadalits davant d’aquella colossal força de la naturalesa.

————Juny de 2002.