Laos i Cambodja

————Tot i que encara era negra nit a Luang Prabang, cada vegada anava arribant més gent. Amb molta educació, tant els homes com les dones es saludaven i s’asseien l’un al costat de l’altre al llarg de la vorera d’un dels principals carrers de la ciutat, formant una fila força llarga. La característica principal d’aquella gent era que tots portaven una carmanyola. Eren els voluntaris per a donar menjar als monjos budistes, o com diuen ells, el Tak Bat. Cada matí de cada dia de l’any, en trencar l’alba, aquests voluntaris ofereixen una mica d’arròs i fruita a tota una colla de monjos de diferents temples, que s’acosten en fila i en rigorós silenci. Als monjos, no se’ls pot tocar ni mirar als ulls, només cal dipositar una mica de menjar al cistellet que porten penjant i fer-ho sempre amb la màxima humilitat. Diuen que aquests gestos altruistes els acosten al que s’anomena nirvana, l’estat ideal dins la religió budista. Els monjos, que depenen exclusivament del menjar que els hi dona la gent i que no poden ni tan sols cuinar, només poden alimentar-se fins les dotze del migdia, per estar després la resta del dia dedicant-se exclusivament a resar i a meditar. A Laos, gairebé tots els homes segueixen la tradició de convertir-se, durant uns mesos de la seva vida, en monjo budista. Sembla que ho fan per a tenir una bona reencarnació a la següent vida. Si més no, això és el que et diuen.

————Novembre de 2007.