Mallorca, Menorca

————Una sinuosa i agradable carretera ens porta cap a Formentor. No trobem ningú pel camí, tret d’un cotxe que torna. És l’avantatge d’anar a Mallorca al gener. La poca gent. Poder passejar per aquests abruptes penya-segats en solitari, commou, et satisfà. Pots estar hores i hores contemplant l’horitzó, veient com les ones s’estampen amb força contra les roques, deixant que la brisa marina et sali el rostre, els llavis, o et vessi una llàgrima a causa de les seves intenses ràfegues. I sempre amb la ment en blanc, en repòs, oblidant inquietuds i ansietats que arrossegues com si fossin rèmores i retrobant la serenor que et relaxa i t’espavila a la vegada. I quan tornes, cap al tard, ho fas cofoi, amb l’energia refeta, amb ganes de posar-t’hi un altre cop, de seguir lluitant, de seguir vivint.

————Gener de 2011. Abril de 2012.