Matarranya

————Hi ha pobles que, en visitar-los, notes que et parlen. Quan observes atentament les seves cases, cantonades, portes i finestres, interpretes, a la teva manera, els centenars d’anys d’història que arrosseguen. T’imagines de quina manera vivia la gent, què deurien fer o pensar. I veus com aquelles pedres gastades, després d’aguantar estoicament el pas del temps i de moltes generacions, segueixen en peu, donant vida i personalitat al poble. En el cas del Matarranya, el conjunt de pobles que el formen és com si fos una coral. Són un tot. No se’n pot desaprofitar cap. Passeges per cadascun d’ells a poc a poc, amb cura de no perdre cap detall, gaudint de cada racó, de les seves particularitats, com si fossin obres d’art. I és llavors quan t’hi sents identificat, quan et fas teu el poble. Ni tan sols el pas del temps te’ls farà oblidar. Sempre que passis a la vora del Matarranya tindràs un moment, uns minuts o unes hores per parar a escoltar el que et diuen aquells pobles.

————Abril de 2009.