New Orleans

————La veritat és que no saps a quin local entrar, perquè a tots hi ha música en directe i bon ambient. Després d’estar una bona estona amunt i avall, en triem un on hi ha un grup de Dixieland. Trobem una taula buida gairebé de casualitat i demanem unes cerveses. La gent aclama als músics i segueix el ritme amb els peus mentre unes iaies ballen davant l’escenari portant uns petits paraigües ornamentats amb flors i vores brodades. Es veu que son molt típics aquests balls. Ens prenem les cerveses i canviem de local per anar cap a un on hi ha un bluesman que aparenta tenir un pilot d’anys, però fa gemegar la guitarra com només ho saben fer els millors. Visitem un local de Rhythm & Blues i un altre amb una banda de Jazz abans d’anar a sopar. Entrem en una casa colonial de no sé quin segle que han convertit en restaurant, com gairebé totes les de la zona, i seiem al balcó que dona al carrer per gaudir de l’ambient. Gent de tot tipus entrant i sortint dels locals, converses histriòniques, rialles, crits, diversió. Cometem l’error de demanar dos T-Bone i ens porten un entrecot de quilo a cadascú que no ens l’acabem ni volent. El cambrer ens renya. En sortir, veiem dos cotxes de policia que han parat davant d’un local. En treuen un home emmanillat. Es fa un petit silenci entre els vianants però, quan se’n va la policia, torna la gresca i el xivarri. Cada vegada hi ha més gent i els locals estan plens de gom a gom, la nit tot just comença. I és que estem a Bourbon Street, el barri francès de New Orleans, en ple casc antic, on fa molts anys va néixer el Jazz.

————Maig de 2001.