Sud de Xile i Argentina

————El dia era plujós i feia fred. Aquella petita platja plena de blocs de gel i flanquejada per imponents muntanyes nevades, accentuava la gelor. El sender fins la glacera Grey era llarg, unes tres hores caminant, però la gent l’enfilava amb decisió. Veies passar grups de tres, quatre, o fins i tot de set o vuit persones, carregades amb voluminoses motxilles. A mig matí, es va girar un violent torb que dificultava la visió i feia molt complicada la travessa. Vam recular per refugiar-nos en un petit alberg que havíem vist a peu de platja. El canvi de temperatura en entrar va fer que se’ns envermellissin les cares. Dins tenien cafè i te calent, sopa de caldo i una bona brasa a la llar de foc on hi estaven coent uns enormes xurrascos. De mica en mica va començar a arribar gent que havia desistit de fer la caminada fins la glacera Grey. L’ambient era força càlid i el menjar calent corria amunt i avall per a satisfacció de tothom. Mentre, a fora, el torb xiulava amb força i el dia s’ennegria cada vegada més a causa de la borrasca. Com era de preveure, per decisió unànime, la caminada es va posposar per a millor ocasió.

————Octubre de 1996