Venècia

————És possible que l’hivern no sigui la millor època de l’any per a visitar Venècia. Els dies son curts, hi ha molta humitat, la temperatura frega els zero graus, sobretot quan hi ha boira, i la ciutat té poca activitat. Però, a la vegada, hi ha un avantatge que ho compensa tot amb escreix: No hi ha turistes. Ni un, tret, potser, de quatre descerebrats com nosaltres. I el plaer que dona, encara que sigui abrigat fins als nassos, passejar pels laberíntics canals i carrerons de la capital del Vèneto, sense ramats de turistes amb xancletes i unes ridícules bermudes, que criden com a poca-soltes i ho deixen tot fet una porqueria, compensa totes les inclemències que puguis patir. A més, l’encant que agafa la ciutat quan l’embolcalla la boira és digna d’una novel•la de la Donna Leon. Sembla que, a la primera cantonada, t’hagis de trobar al comissari Brunetti perseguint un criminal. I gaudeixes deambulant sense cap rumb, trencant a dreta o a esquerra segons et dicta la intuïció, entrant a prendre alguna cosa calenta a les cafeteries o restaurants de la gent d’allà, sense por que t’aixequin la camisa pel fet de ser forà. I agafes els vaporettos o els traghetti perquè et portin d’una punta a l’altra de la ciutat o perquè simplement et travessin el canal. I encara que fa molt fred, la ciutat no et cansa mai. Els seus carrers, els seus canals, les seves cases mig inundades, arrosseguen tanta història que, segurament, necessitaries viure-hi una bona temporada per assaciar la curiositat que et generen. Serà qüestió de pensar-s’ho abans de que l’aqqua alta acabi inundant definitivament aquesta ciutat encantadora.

————Desembre de 2008